DONA, ETS COM LA LLUNA
DONA, ETS COM LA LLUNA. Creixent i embarassada, Constant i constel.lada, Minvant i costeruda. Que dóne llum a les ciutats, I espelmes de goig a la vida. Dona, lluna, pruna Pell de malva enrosada, Alosa i suor de gavina. Paul Gauguin, et pintaria a Tahití Amb una bata llarga d'organdí, I una magnòlia a la mà Replegada del jardí, com un pomell. Ja saps, com aquella musa anomenada Vahine no te ví Mig camussa, I que posava per a ell Tota enamorada. I Sorolla... D'un ràpid traç, Et mesclaria blava, al llenç del maig sedàs. per l'esquitxell espumós de la mar. Tu, amb una pamela beig pomposa, I el teu somriure de rizoma alveolat, Dins de la platja vespertina. Agafada a un flabell de pètal arenós, Per la cotissa d'un aigua repentina. I encara tant repleta d'un sol Que per les vesprades, és llarg i oliós. Dona... Ets el brostam d’una olivera, O encara aquella flor d’un ametler, I la fruita dolça de la figuera. Dona, núvol Roseta blanca i
